A Gavina estem de dol

Hem perdut una gran persona, un gran company i un bon amic. En Manel Urtasun, la persona que cada tarda rebia amb el seu cor obert, a les famílies, infants i joves de Gavina, ha mort.

És una gran pèrdua per a la seva família i també per a la nostra entitat. La seva alçada humana, la seva calidesa i la seva cordialitat van fer que esdevingués algú capaç d’acollir, d’escoltar pacientment i de fer-se càrrec del patiment –i també de les alegries– dels altres, especialment de les famílies de Gavina que tants dies ho passen tan malament.

Els joves el tenien com a un col·lega i les famílies, com a un referent, al què tarda rere tarda acudien perquè sabien que en ell podien trobar algú que els escoltava, els entenia i els ajudava. Tant és així que en Manel, ho anava repetint mig en broma mig seriosament: “m’hauré d’apuntar a cursos d’àrab o d’urdú”.

Tots els seus companys i també les famílies l'hem trobat a faltar i l’hem tingut molt present durant la seva malaltia. Era habitual que infants, joves i famílies preguntessin sovint pel seu estat de salut.

Ara ha marxat, però per sempre, guardarem un gran record d’en Manel, de la seva bondat i saviesa, del seu humor, del seu dia a dia durant més de 10 anys, que amb seguretat deixa en els nostres cors una empremta inesborrable d’estimació.

Has mort just el dia de la Candelera, el dia de la llum, justament el que vas ser tu per a tots nosaltres.

Manel, has estat el nostre company i el nostre amic! Eres l’últim en marxar de Gavina cada nit... Avui ets el primer al nostre cor i a la nostra família.