Malnutrició Infantil a Catalunya

Aquest estiu l'informe presentat pel Síndic de Greuges sobre la malnutrició infantil a Catalunya, va posar sobre la taula una realitat que va més enllà de la dialèctica semàntica sobre si hi ha desnutrició o malnutrició en infants o si és major o menor la població infantil a la qual afecta.

Des de l’inici de la crisis econòmica, entitats com la nostra, venim observant i treballant per pal·liar el fet constatat que moltes famílies s’han empobrit i no poden garantir una dieta suficientment variada i equilibrada que asseguri el correcte desenvolupament i creixement dels seus fills. Els dèficits en l’àmbit de l’alimentació, tot i no considerar-se problema estructural del nostre país, sí són preocupants i cal posar-hi mesures eficaces i definitives perquè les pal·liatives fa massa temps que duren.

Cal dir que l’informe del Síndic i d’altres informes d’òrgans i entitats tant nacionals com internacionals, a banda de les implicacions polítiques generades i la polseguera mediàtica desfermada, recull evidències d’un problema de país la solució del qual no implica només al Govern, com a principal responsable de les politiques socials i a les pròpies entitats socials com a entitats col·laboradores, sinó també a la societat en el seu conjunt.

L’índex de pobresa a Catalunya abans de la crisi, l’any 2007, era només un 1,1 punts percentual més baix que el del 2011, calculat al 19,1%. Semblaria, per tant, que la pobresa comença a ser un problema estructural de país i que una de les múltiples conseqüències acaba essent la malnutrició infantil per defecte relacionat amb privacions alimentàries degudes a causes econòmiques.

Des de la nostra intervenció, com a entitats del tercer sector que de forma subsidiària garantim la prestació dels serveis socials bàsics, sempre hem estat atents a la situació alimentària dels infants i famílies que atenem i que s’apropen a la nostra Fundació. Dins el projecte de Centre Obert, hem reservat un espai per donar de berenar als infants, nois i noies, i des d’aquest 2013, gràcies al conveni signat entre l’Ajuntament de Barcelona i els Centres Oberts de la ciutat, el berenar dels infants a més de l’entrepà que donàvem, consta també d’una peça de fruita i d’un producte làctic.

A més d’esmorzar i berenar  la Fundació Joan salvador Gavina  és l’ única entitat  que disposa d’un menjador escolar que atén a infants a qui les anomenades beques-menjador no poden cobrir tot el curs o a infants a qui, per la seva arribada a Catalunya fora dels terminis de sol·licitud, no se’ls pot tramitar l’ajut de menjador. A dia d’avui, el servei ha esdevingut gairebé imprescindible. Amb l’inici del curs escolar el passat 12 de setembre, també es va posar en marxa el menjador. Una setmana més tard, ja hi havia més de 55 infants i adolescents participant del servei, la qual cosa fa pensar que  la beca-menjador no arriba a totes les famílies que ho necessiten. El sobre cost d’aquest servei ha estat assumit gràcies al conveni subscrit amb l’Ajuntament de Barcelona.

Com a agents que treballem al territori hem vist augmentar la demanda de productes i serveis destinades  a les famílies a cobrir les seves necessitats bàsiques. Durant molts anys els professionals de la intervenció social ham procurat desestigmatitzar la  seva intervenció  per tal de deixar de ser “entitats de beneficència”, però “la gana apreta i si per pal·liar les mancances s’han de lliurar lots d’aliments i d’higiene personal bàsics a les famílies que ho necessiten, doncs es fa amb l’ajuda i mediació del Banc d’Aliments i altres entitats i empreses del sector.

A l’informe presentat pel síndic es fa pal·les que l’alimentació adequada, tot i ser un dret reconegut per la Convenció dels Drets de la Infància de les Nacions Unides i també en el nostre ordenament jurídic intern, no s’ha contemplat a les agendes de qui ens governen com una prioritat i així poder trobar solucions reals pels menjadors de les escoles bressol, els instituts o les diferents ofertes d’educació en el lleure que hi ha durant els períodes de vacances escolars. L’activitat de les entitats del tercer sector poden ajudar a pal·liar en certa mesura el problema, però la seva actuació sempre ha de ser subsidiària de l’activitat de les administracions públiques a les quals els hi correspon executar en primera instància les politiques socials

La prevenció del risc és un  principi programàtic que inspira la Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l’Adolescència aprovada pel Parlament de Catalunya quan parla del dret de totes les persones menors a rebre l’atenció integral necessària pel desenvolupament de llur personalitat i de llur benestar en el context familiar i social . Es tracta, en definitiva i segons el propi preàmbul de la llei “ d’assumir que tenim un a responsabilitat social vers al conjunt de la nostra població infantil i adolescent, si realment aspirem a una societat millor”. Una responsabilitat que és especialment exigible davant la difícil situació econòmica generada, entre d’altres, per un model neoliberal basat en la insolidaritat i la permissivitat especulativa.

Xavier Campà
President de la Fundació
Centre Obert Joan Salvador Gavina