Mirem sempre cap al futur

autor: Jordi Balot

publicat a: Social.cat

Acabem d’escriure la carta als reis i ens acabem d’enviar els millors desitjos per l’any que comença. Les xarxes han estat bullint durant dies i setmanes de felicitacions i missatges positius que no hem de perdre al llarg de l’any.

Estem a punt de tenir el Govern de la Generalitat novament en funcionament per a que pugui començar a prendre les decisions que li pertoquin. Per tant, quina carta dels reis li podem escriure al nostre Govern per a que tingui en compte en el moment en que prengui possessió?

En primer lloc, li vull demanar que sigui un Govern molt social, és a dir, que tingui en compte, principalment, a tots aquells ciutadans i ciutadanes més vulnerables, que ho passen pitjor i que les seves possibilitats de tirar endavant en aquesta vida estan més limitades. En l’anterior legislatura, el Parlament de Catalunya ha aprovat un munt de lleis en l’àmbit social que, de manera sistemàtica, han estat recorregudes i suspeses pel Tribunal Constitucional. D’aquesta manera, les persones amb més dificultats s’han vist molt limitades en les seves capacitats de subsistència i de poder gaudir d’una vida digna. Per tant, és urgent i prioritari recuperar aquestes lleis que permetin millorar la qualitat de vida dels col·lectius amb major risc (infants, persones amb discapacitats, malalts mentals, persones vídues, persones aturades de llarga durada, persones sense llar, etc).

En segon lloc, demanar que sigui un Govern molt més potenciador de les capacitats de les persones i de les entitats que contribueixen a construir una societat més cohesionada, facilitant-les eines i recursos que els hi permetin desenvolupar les seves accions sense tantes limitacions, preocupacions i angoixes. Entitats socials del Tercer Sector, entitats culturals, entitats esportives, entitats mediambientals, entitats de voluntariat... Totes aquestes entitats estan contribuint, d’una manera decisiva, a construir una societat on hi tinguem cabuda totes les persones. Sovint, a aquestes entitats no se les ha tingut en compte o s’ha minusvalorat la seva tasca, però una part important d’elles han estat actuant en primera línia d’acompanyament a les persones i han permès atenuar els efectes de la crisi patida al llarg de tants anys. Ara, en aquests moments en què sembla que la macroeconomia indica que s’està superant la crisi econòmica, ha arribat el moment de cuidar a aquestes entitats, amb més recursos econòmics, possibilitant salaris dignes als seus professionals, i permetent un finançament estable. No és de rebut que la major part d’elles depenguin d’unes subvencions anuals i discrecionals quan estan desenvolupant projectes de continuïtat i a llarg termini.

I, en tercer lloc, per no allargar-me, demanar que sigui un Govern que permeti consolidar l’Estat del benestar en totes les seves dimensions, potenciant les més afeblides, com pot ser la xarxa social, amb l’aplicació de la llei de la dependència entre d’altres o els projectes de prevenció a tots els nivells, revertint les retallades de l’educació i la salut i potenciant l’accés a un mercat laboral digne.

Malgrat la responsabilitat de les administracions públiques en aquest sentit, les entitats seguim compromeses en la construcció d’una societat més justa, integradora i amb més igualtats.